El iaio i la iaia.
El dit del iaio es considerable, eh? Tenia cara de mala ostia aquest
senyor, no el vaig arribar a conèixer, però pel que m’havien explicat, la
tenia... No em vull ni imaginar "una torta donada a temps", que en
aquella època s’estilava mes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario